domingo, 26 de junio de 2011

El Ratpenat de Mascanada

El 26 de Juny del 2011 varem tindre l’ocasió de poder contemplar l’obra de l’artista Josep Almar conegut com el Ratpenat, que exposa a una casa a Mascanada de Sant Feliu de Guíxols.


Ens va obrir les portes per poder veure la perspectiva de la vida vista per un artista local que és digne d’admirar.

Les diverses exposicions en miniatura de vaixells de pesca típics de Sant Feliu de Guíxols, fins a detalls de la vida quotidiana de la gent del camp sense perdre de vista un punt importantíssim portat a la perfecció al més mínim detall. No cal dir que la elaboració de totes aquelles peces d’art no només son complexes per la mida reduïda, si no que a més totes i cadascuna d’aquelles peces son fetes a mà i amb materials reciclats que li donen un valor afegit molt important.

Varem entrar a la casa i varem veure tot un jardí barrejat de flors naturals de tot tipus i flors d’un mon fantàstic que s’enfilen per les parets de totes les parts de l’exterior de la casa, on més endavant, el Ratpenat ens explicarà com influeixen aquelles figures en el món que a ell li agradaria tenir.

Entre les moltes coses que li agrada col•leccionar te un molí de vent que es feia servir per extreure aigua dels pous dels camps, ens va explicar amb detall com funcionava i a més amb molta paciència responia totes les preguntes que anaven sorgint als visitants. Tot seguit varem entrar a una de les sales que te d’exposició on a la part central hi ha una escultura d’un arbre on des de l’arrel fins les últimes branques te una simbologia de com tindria de ser el món per ell. Símbols d’equilibri destaquen per aquella escultura, el naixement de les persones, l’ensenyament del gran al petit o inclús com tindria de ser l’hora de marxar cap a altra món.

Envoltant aquesta figura central hi ha engalanades les parets de la sala amb una magnífica exposició d’embarcacions de Sant Feliu fetes a escala, en aquesta part de l’exposició es poden veure seccions de barques de pesca a tot detall, però el que em va impactar més, va ser que cadascuna de les peces d’aquelles maquetes eren fetes per ell amb coses i materials reciclats, no feia servir planells per construir-les i això demostra que les havia conegut personalment. El ratpenat es diverteix molt en veure la gent com riu amb els seus jocs de paraules convertides en figures i que ens dona l’oportunitat d’esbrinar el seu significat, estàs tan còmode que tothom participa i es converteix en una experiència molt agradable. Finalment varem acabar al taller de l’artista on podíem veure detalls de com elabora totes aquelles peces exposades d’una riquesa extraordinària, motorets de vapor a una escala molt petita però que a més funcionaven com un motor de veritat.

Quan ens varem acomiadar, recordo que el grup li varem dir: moltes gràcies Josep per haver-nos acompanyat, i ell va dir Josep no, soc Ratpenat per els amics Aquesta frase ens dona una pista ,el que acabàvem de veure al llarg de l’exposició no era falç ni especulador si no l’obra d’un autèntic artista inventor.



Foto:Núria a la sala principal



sábado, 11 de junio de 2011

Encolamos la cubierta de proa

                                           

Digo encolamos por que si no llega a ser por la ayuda de Esteban no hubiera sido posible. Que bueno es planear una estrategia de como hacer un trabajo que requiere varias faenas coordinadas y que encima de un resultado positivo.
Tengo que reconocer que el aprendizaje de un trabajo, te compromete a tener que tirarte a la piscina y estar dispuesto a solucionar los contratiempos a medida que van surgiendo los problemas. Creo que en la cubierta de proa no tuvimos ningún contratiempo, salvo el contar los tornillos como tres veces gracias al que Esteban tiene la fantástica manía de hablarte cuando estas contado. Hemos hecho un ritual mitológico que consiste en preparar un tributo a Caronte  "por cierto las monedas me las ha dejado prestadas Esteban" Vaya morro por mi parte.
Por la tarde después de que secara la cola he recortado la madera sobrante, la he pulido y me he dedicado ha preparar la tapa del compartimento de popa, que desde el principio le voy diciendo ar Cordové, que este compartimento es  para poner la paella.
Estoy contento cansado pero muy satisfecho, queda mucho por hacer pero cada vez menos.

Como un buen amigo me dijo, aprendiendo lo bueno de la gente.
Siempre hay que ir para delante que para atrás, ni siquiera para coger carrerilla