domingo, 26 de junio de 2011

El Ratpenat de Mascanada

El 26 de Juny del 2011 varem tindre l’ocasió de poder contemplar l’obra de l’artista Josep Almar conegut com el Ratpenat, que exposa a una casa a Mascanada de Sant Feliu de Guíxols.


Ens va obrir les portes per poder veure la perspectiva de la vida vista per un artista local que és digne d’admirar.

Les diverses exposicions en miniatura de vaixells de pesca típics de Sant Feliu de Guíxols, fins a detalls de la vida quotidiana de la gent del camp sense perdre de vista un punt importantíssim portat a la perfecció al més mínim detall. No cal dir que la elaboració de totes aquelles peces d’art no només son complexes per la mida reduïda, si no que a més totes i cadascuna d’aquelles peces son fetes a mà i amb materials reciclats que li donen un valor afegit molt important.

Varem entrar a la casa i varem veure tot un jardí barrejat de flors naturals de tot tipus i flors d’un mon fantàstic que s’enfilen per les parets de totes les parts de l’exterior de la casa, on més endavant, el Ratpenat ens explicarà com influeixen aquelles figures en el món que a ell li agradaria tenir.

Entre les moltes coses que li agrada col•leccionar te un molí de vent que es feia servir per extreure aigua dels pous dels camps, ens va explicar amb detall com funcionava i a més amb molta paciència responia totes les preguntes que anaven sorgint als visitants. Tot seguit varem entrar a una de les sales que te d’exposició on a la part central hi ha una escultura d’un arbre on des de l’arrel fins les últimes branques te una simbologia de com tindria de ser el món per ell. Símbols d’equilibri destaquen per aquella escultura, el naixement de les persones, l’ensenyament del gran al petit o inclús com tindria de ser l’hora de marxar cap a altra món.

Envoltant aquesta figura central hi ha engalanades les parets de la sala amb una magnífica exposició d’embarcacions de Sant Feliu fetes a escala, en aquesta part de l’exposició es poden veure seccions de barques de pesca a tot detall, però el que em va impactar més, va ser que cadascuna de les peces d’aquelles maquetes eren fetes per ell amb coses i materials reciclats, no feia servir planells per construir-les i això demostra que les havia conegut personalment. El ratpenat es diverteix molt en veure la gent com riu amb els seus jocs de paraules convertides en figures i que ens dona l’oportunitat d’esbrinar el seu significat, estàs tan còmode que tothom participa i es converteix en una experiència molt agradable. Finalment varem acabar al taller de l’artista on podíem veure detalls de com elabora totes aquelles peces exposades d’una riquesa extraordinària, motorets de vapor a una escala molt petita però que a més funcionaven com un motor de veritat.

Quan ens varem acomiadar, recordo que el grup li varem dir: moltes gràcies Josep per haver-nos acompanyat, i ell va dir Josep no, soc Ratpenat per els amics Aquesta frase ens dona una pista ,el que acabàvem de veure al llarg de l’exposició no era falç ni especulador si no l’obra d’un autèntic artista inventor.



Foto:Núria a la sala principal



sábado, 11 de junio de 2011

Encolamos la cubierta de proa

                                           

Digo encolamos por que si no llega a ser por la ayuda de Esteban no hubiera sido posible. Que bueno es planear una estrategia de como hacer un trabajo que requiere varias faenas coordinadas y que encima de un resultado positivo.
Tengo que reconocer que el aprendizaje de un trabajo, te compromete a tener que tirarte a la piscina y estar dispuesto a solucionar los contratiempos a medida que van surgiendo los problemas. Creo que en la cubierta de proa no tuvimos ningún contratiempo, salvo el contar los tornillos como tres veces gracias al que Esteban tiene la fantástica manía de hablarte cuando estas contado. Hemos hecho un ritual mitológico que consiste en preparar un tributo a Caronte  "por cierto las monedas me las ha dejado prestadas Esteban" Vaya morro por mi parte.
Por la tarde después de que secara la cola he recortado la madera sobrante, la he pulido y me he dedicado ha preparar la tapa del compartimento de popa, que desde el principio le voy diciendo ar Cordové, que este compartimento es  para poner la paella.
Estoy contento cansado pero muy satisfecho, queda mucho por hacer pero cada vez menos.

Como un buen amigo me dijo, aprendiendo lo bueno de la gente.
Siempre hay que ir para delante que para atrás, ni siquiera para coger carrerilla


domingo, 29 de mayo de 2011

Carrerra o Formación específica

He terminado de estudiar el acceso a mayores de 25 para entrar en la universidad.
A espensas del resultado puedo decir que estoy satis fecho con la manera de ver las cosas antes de comenzar con el enfoque de ahora.
He decidido poner sobre la mesa todas las posibilidad es, según mi perfil para poder decidir hacia donde se va a decantar mi carrera profesional actual.He asistido a la Fira de educación en Barcelona y personal mente fue un autentico desastre, tuve la sensación que la gente estaba en los estantes para ganar créditos en la universidsad y no para asesorar a esos futuros estudiantes. Por suerte para mi pude contactar con una escuela de negocios donde me informan que para hacer un master no necesaria mente necesitas tener una carrera universitaria, cosa que la UOC no me lo vendieron así, por tanto decidí hacer las pruebas de la universidad, mal no me ha ido repito a espensas del resultado del exámen, por que he ganado en conocimiento y agilidad en los estudios, pero a mi edad hay una cosa que casi tiene más valor que el dinero y es el tiempo. También he tenido el placer de conocer la prestigiosa academia de negocios de Girona EGE donde me han planteado un programa para cargos intermedios como es mi caso pero a unos costes para mi inalcanzables.  También he estado en Barcelona en la Escuela de Negocios ESSERP, me he quedado sorprendido con el montaje promocional que tienen, si la docencia la dan con el mis mo entusiasmo será un buen sitio para aprender. Aproveché el viaje a Barcelona para entrevistarme con la persona encargada comercial de los programas de Dirección de empresa, pero no me acabó de convencer ni el precio ni lo que me aconsejaban, pronto tendré de de decidir si lo hago y si es asi  comenzar con el segundo paso importante la finaciación.

Crac!! la cubierta intermedia se ha roto.

Después de una tarde del sábado estar trabajando, marcando sobre la madera de Okume como tendría de quedar la cubierta intermedia, y después de cortarla, vamos a probarla Esteban y yo y apretando las cinchas para darle la forma redonda, sentimos un crac que nos hizo quedar en silencio, nos miramos uno al otro, para ver que había pasado, se nos ha caído el alma al suelo cuando al poner el puntal en la parte del Cokpit con la altura justa para poder entrar vemos el inicio de una grieta que nos deja de piedra. Menos mal que Esteban tiene este buen humor y tranquiliza las cosas para que el problema no vaya más allá de un simple contratiempo, me compensa comentando como lo haría él, que es utilizando el trozo roto para hacer de molde y volver a marcar en madera nueva, me lo miro con cara de sorpresa pero cuando recapacito creo que es una gran idea. 
Probando si entro dentro del kayak, duda que me acompaña desde el inicio del proyecto,

De Sant Feliu de Guíxols a cova dels rats penats amb Gloria, Esteban, Gemma i Sergi


 Estàvem emocionats, com criatures, varem fer dos viatges per baixar els caiacs a la platja de Sant Feliu, on haig de dir que sempre surto del nàutic dels Llops de mar però que francament és molt incòmode, per arribar fins a l'aigua. L'Esteban i Gloria porten uns Oasis fantàstics que naveguen súper bé i fan que per ser les primeres vegades que surten no tinguin cap sensació de inseguretat. Això és molt important donat que segur volen repetir aviat. Malauradament i havia una mica de ressaca de Gregal dels dies anteriors i no varem poder aprofitar per veure tots els racons que hi han en aquest tram, però es una bona excusa per tornar a repetir. Desembarcar a Cala Ametller va ser un fart de riure donat que la llevantada que va haver-hi al desembre del 2009 va deixar la cala sense sorra i varem tindre de fer malabars per pujar els caiacs a les roques. Tot aquests esforç va provocar que ens mengéssim el entrepà amb mes ganes. Desprès de reposar varem continuar fins cala del mort, la cova de tabac i la cova dels rats penats com a final de trajecte avans de la tornada. En arribar a la cala del mort ens vam trobar fondejades dues embarcacions, on a sobre de estar fondejades dins d'un espai protegit van tindre la barra de fer el comentari en veu alta que aquí sobrava gent, entre caiacs, una moto d'aigua i les dues embarcacions, el meu paré es que qui realment sobraven eren ells, i m'atreviria a dir que de la manera que ho van dir tenia tota la pinta de que fossin forasters. En fi no hi ha res com remar a l'hivern amb aquelles mimbes generoses del febrer. Tot arribarà.
Vam arribar de nou a Sant Feliu 3 horetes més tard cansats, molt satisfets i amb la sensació de que els meus amics havien gaudir moltíssim, confio en que podem repetir aviat.



Cala Atmatller

Cala Ametller "Sant feliu de Guíxols"

Preparación de las cubiertas

He tenido una grata sorpresa al tener la colaboración del carpintero vecino de Esteban para darnos unos consejos de como trabajar la madera. También tengo que agradecerle que me ha afilado mi cepillo de debastar y se ha ofrecido para dejarme el suyo, cosa que me ha facilitado la s cosas." No hay nada mejor que tener buenas herramientas para trabajar".

viernes, 13 de mayo de 2011

Formación

Comienzo a escribir un nuevo tema en el blog de Aventurilles, precisamente a tan solo un día antes de examinarme de las pruebas específicas de acceso a la universidad para mayores de 25 años.

Mi estado profesional, como el de mucha gente en época de crisis, ha hecho que me decida a mejorar el conocimiento de mi entorno de trabajo. Esto no es nuevo para mí, cuando tenía mi anterior trabajo hacia diferentes cursos por tal de crecer como profesional, también he intentado varias veces sin éxito de mejorar el inglés, pero ahora me centro en las pruebas de acceso.