Tossa- Lloret

Sortida de la cala de Tossa, "La Mar Menuda" per sota el Castell, cala Llevador i finalment a Lloret.

La mar estava com un plat. Quan vaig arribar a Lloret vaig trobar a un que anava en caiac però que havia tingut problemes amb la clau del local on guardava el caiac. Em va explicar que ell estava en el Club de Kayak Pagaia i que properament faràn la Transfreud a Lloret i reuneix molta gent amb caiacs per fer una petita ruta de Lloret a cala Cristina. Si hi vaig em presentarà a la gent del club. Crec que pot ser molt interesant per agafar formació.

Deixo un link on podeu trovar la ruta i el temps que he trigat que han sigut unes 3hores 15 per fer gairebé 18 km.

Fins la propera sortida!!!!

Tamariu-Roques Planes

Diumenge 04-12-2011

Tamariu-Llafranc-Calella de Palafrugell.

Temps 03:55 h. anada i tornada

Sortim aviat de Tamariu amb una mar molt planera i sense gota d'aire. Agafem direcció Sud i el primer que trovem és Cala Pedrosa on veiem fumejar la xemeneia de la casa, preguntem als propietaris si fan esmorçars i ens comenten que només ho fan a l'estiu.

Es una cala que te una impresionant roca a la dreta segons venim de Tamariu anomenada El Castellet.Continunem la ruta molt arranats a la costa. pasem diferents freus, Cala Gens i ens dirigim per pasar el Cap de Sant Sebastià. Un cop l'hem pasat ja avistem Llafranc i anem fins la platja tranquila. A la mateixa platja a la esquerra hi ha un seguit d'illots molt interesants que desdel caiac agafa una perspectiva molt bona.

A continuació ens dirigim cap a Calella de Palafrugell, busquem una platja i decidim desembarcar per poder mejar alguna cosa i fer un descans. Tot seguit veurem una cala que potser hagués sigut mes apropiada per esmorçar donat que era molt mes genuina aquesta cala és El Golfet.Ara arriva una zona molt interessant d'illots,esculls, freus i coves, entre les que destaca una roca foradada que es diu La Banyera de la Russa. A mi em va agradar tant que que decidim tornar a pasar un parell de cops més. Després d'aquesta cova hi ha un racó Cala Massoni, amb una de les moltes cosntruccions a rran d'aigua que es fan servir com embarcaderos amb un encant especial. Estem arrivant al final del que ens haviem proposat Roques planes però la mar estava tant bé que varem decidir tirar fins a cala Estreta on en Xavi inclús es va atrevir a bañar-se.

La tornada la verem fer en linea recta fins al Cap de Sant Sebastiá i després a Tamariu

AGRAÏMENTS

Aquestes paraules son d’agraïment per el suport que he rebut en la construcció d’aquest caiac.

Especialment dono les gràcies a Esteban amb qui he aprés moltes coses bones, encara que ell pensi que no li faig cas i també per deixar-me part del seu taller, a Gemma i Núria que han tingut una gran paciència en les hores de feina. A Llorenç el Fuster per facilitar-me les eines apropiades en els moments més crítics. A l’Àngel, per que sense ell aquest projecte no s’hagués pogut posar en marxa aportant informació de primera ma al haver viscut fa uns anys la mateixa experiència. A Antonio i Diego per moure una pila de vegades el caiac. A Peluchín (el conill de’n Pol i en Nil) que ha entretingut a la Núria mentre feia les feines de reparació. A Manolo Torres per demanar hora al Tot Poderós per que no plogui mentre envernissem i pintem a l’exterior. A Isabel i l’Andreu per els seus consells i per cosir les cintes del tambucho de popa. A tots els que van preparar la varada tant espectacular i plena de sorpreses.

Si voleu veure les fotos des de els inicis d'aquest projecte fins al final amb la festa inclosa, podeu veure-les al post de les fotografies d'aquest mateix blog.

Components de la foto de esquerra a dreta començant per darrere:
Xavi Rodriguez, Cristina, Glória, David (Gadget), Eric,Esteban,Narcís,Silvia,Isabel, Andreu, Jordi, Sílvia, Armand, Ángels, Mar, Gerard, Mequi, Glória, Esther, Nil, Tánia, Albert, Mar,Núria, Marc, Daniela, Sergi, Gemma, David, Pol,Martí i Arnau, Nil L.

A TOTS MOLTES GRÀCIES!!!!!!!

Les drassanes de Sant Feliu de Guíxols i els mestres d'aixa

Aquest cop no parlaré d’un lloc de Sant Feliu si no d’una revista d’àmbit local L’Arjau.


Aquesta revista que s’edita a l’arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols, parla de coses relacionades amb la nostra localitat on es poden contrastar l’evolució del poble d’una manera gràfica i amb una recerca d’informació impressionant. Malauradament la revista Arjau que anys enrere feia una sortida de quatre edicions ara s’ha reduït a dues. La darrera publicació que ha fet l’Arjau és referent als mestres d’aixa que hi havia a Sant Feliu i els motius de per que era tan important aquesta feina a la nostra ciutat que va portar a fer i reparar embarcacions des de l’època medieval.

Aquesta revista es pot demanar a l’arxiu municipal ubicat a la biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu.

També es pot descarregar números anteriors a través de la pàgina Web de Sant Feliu http://www.guixols.cat/

Lijar, enmasillar,lijar, enmasillar,lijar.....

Tediosa la faena que ha tocado hacer,lijar enmasillar y volver a lijar una y otra vez y nunca lo encuentras acabado por eso ha habido un silencio en lo que al blog se refiere por la fatiga de esta tarea.
A medida que el proyecto va llegando a su fin, la faena se complica y hay que hacerla con más paciencia que nunca. De hecho a Esteban se lo llevan los demonios en comprobar que voy  a mi aire si hacerle mucho caso, cosa que me pasa factura con pequeños errores que si no llega a ser por el su buen equipo de profesionales no hubiera dado el resultado que me está llenando tanto.
No se me va ha olvidar en la vida la experiencia de haber construido un kayak, pero lo que seguro que no se me va a olvidar en la vida son las múltiples experiencias sur realistas que hemos vivido en el taller, matando palomas cazando gaviotas o haciendo Pay-Pays para Manolo.

Sin todas estas vivencias tan divertidas simplemente hubiera sido construir un kayak, pero si este hablara se estaría partiendo la caja de todas las coñas,trastadas,chistes y tonterías que hemos hecho durante este tiempo.
Francamente echare de menos estos momentos tan buenos.
Ahora faltan los últimos remates y en un par de días si el tiempo acompaña lo pondremos en el agua.

Estoy impaciente por su primer contacto con el mar.Y a más haremos una ceremonia de Botadura por todo lo alto, con nuestros amigos y un buen cremat de acompaña miento.

El Ratpenat de Mascanada

El 26 de Juny del 2011 varem tindre l’ocasió de poder contemplar l’obra de l’artista Josep Almar conegut com el Ratpenat, que exposa a una casa a Mascanada de Sant Feliu de Guíxols.

Ens va obrir les portes per poder veure la perspectiva de la vida vista per un artista local que és digne d’admirar.

Les diverses exposicions en miniatura de vaixells de pesca típics de Sant Feliu de Guíxols, fins a detalls de la vida quotidiana de la gent del camp sense perdre de vista un punt importantíssim portat a la perfecció al més mínim detall. No cal dir que la elaboració de totes aquelles peces d’art no només son complexes per la mida reduïda, si no que a més totes i cadascuna d’aquelles peces son fetes a mà i amb materials reciclats que li donen un valor afegit molt important.

Varem entrar a la casa i varem veure tot un jardí barrejat de flors naturals de tot tipus i flors d’un mon fantàstic que s’enfilen per les parets de totes les parts de l’exterior de la casa, on més endavant, el Ratpenat ens explicarà com influeixen aquelles figures en el món que a ell li agradaria tenir.

Entre les moltes coses que li agrada col•leccionar te un molí de vent que es feia servir per extreure aigua dels pous dels camps, ens va explicar amb detall com funcionava i a més amb molta paciència responia totes les preguntes que anaven sorgint als visitants. Tot seguit varem entrar a una de les sales que te d’exposició on a la part central hi ha una escultura d’un arbre on des de l’arrel fins les últimes branques te una simbologia de com tindria de ser el món per ell. Símbols d’equilibri destaquen per aquella escultura, el naixement de les persones, l’ensenyament del gran al petit o inclús com tindria de ser l’hora de marxar cap a altra món.

Envoltant aquesta figura central hi ha engalanades les parets de la sala amb una magnífica exposició d’embarcacions de Sant Feliu fetes a escala, en aquesta part de l’exposició es poden veure seccions de barques de pesca a tot detall, però el que em va impactar més, va ser que cadascuna de les peces d’aquelles maquetes eren fetes per ell amb coses i materials reciclats, no feia servir planells per construir-les i això demostra que les havia conegut personalment. El ratpenat es diverteix molt en veure la gent com riu amb els seus jocs de paraules convertides en figures i que ens dona l’oportunitat d’esbrinar el seu significat, estàs tan còmode que tothom participa i es converteix en una experiència molt agradable. Finalment varem acabar al taller de l’artista on podíem veure detalls de com elabora totes aquelles peces exposades d’una riquesa extraordinària, motorets de vapor a una escala molt petita però que a més funcionaven com un motor de veritat.

Quan ens varem acomiadar, recordo que el grup li varem dir: moltes gràcies Josep per haver-nos acompanyat, i ell va dir Josep no, soc Ratpenat per els amics Aquesta frase ens dona una pista ,el que acabàvem de veure al llarg de l’exposició no era falç ni especulador si no l’obra d’un autèntic artista inventor.




Foto:Núria a la sala principal



Encolamos la cubierta de proa

                                           

Digo encolamos por que si no llega a ser por la ayuda de Esteban no hubiera sido posible. Que bueno es planear una estrategia de como hacer un trabajo que requiere varias faenas coordinadas y que encima de un resultado positivo.

Tengo que reconocer que el aprendizaje de un trabajo, te compromete a tener que tirarte a la piscina y estar dispuesto a solucionar los contratiempos a medida que van surgiendo los problemas. Creo que en la cubierta de proa no tuvimos ningún contratiempo, salvo el contar los tornillos como tres veces gracias al que Esteban tiene la fantástica manía de hablarte cuando estas contado. Hemos hecho un ritual mitológico que consiste en preparar un tributo a Caronte  "por cierto las monedas me las ha dejado prestadas Esteban" Vaya morro por mi parte.

Por la tarde después de que secara la cola he recortado la madera sobrante, la he pulido y me he dedicado ha preparar la tapa del compartimento de popa, que desde el principio le voy diciendo ar Cordové, que este compartimento es  para poner la paella.

Estoy contento cansado pero muy satisfecho, queda mucho por hacer pero cada vez menos.

Como un buen amigo me dijo, aprendiendo lo bueno de la gente.

Siempre hay que ir para delante que para atrás, ni siquiera para coger carrerilla